diumenge, 25 de juliol de 2010

Que tinguem sort: "Els nefastos primers dies del Sandro Rosell"


Els primers dies de presidència del Sandro Rosell estan essent nefastos. Tot allò que va prometre durant la campanya s'ha vist que eren mentides. Recordo que va dir que ell no hauria fitxat el Villa a aquell preu. Doncs ara resulta que valdria el doble. El que criticava que el Barça no sabia vendre es treu de sobre el Txigrinski per 10 milions menys del que va costar. Un "gran" negociador, sí. En canvi, fitxa per 10 milions + variables a un brasiler (què estrany, un brasiler!) de nivell mitjà, que no sap defensar i que es lesiona cada dos per tres. I tot això, diu, amb el consentiment del Guardiola. Sí, segur. Tan convençut està l'entrenador d'aquest projecte que només ha firmat per un any, i perquè va donar la seva paraula de fer-ho. El Rosell, recordem, va dir que aconseguiria que el Guardiola renovés per 6 anys. Ara, s'ha tret de la màniga que és el mateix renovar per un any i anar-ho fent així cada any que firmar per 6 amb l'opció de marxar cada any. Doncs no. Quan una persona firma per 6 anys, per molta opció de rescindir el contracte que hi hagi, significa que veu un llarg recorregut en el projecte, que hi creu. En canvi, quan només ho fa per 1 any, vol dir que no ho veu gens clar. L'intervencionisme rosellista ja ha sortit a la llum: es treu de sobre un fitxatge expressament demanat pel Guardiola i en fitxa un altre que tampoc era cap prioritat. Abans, el Guardiola demanava i el President intentava fitxar. Ara, és el Rosell qui escull i, després, consulta a l'entrenador. Un canvi de sentit que denota intervencionisme. Això sí! No pensa fer cap esforç per a fitxar el Cesc, una demanda expressa de l'entrendor. L'estúpida excusa, que les relacions institucionals amb l'Arsenal estan fotudes. Davant la seva incapacitat, a culpar els altres!
També hem sentit el Javier Faus parlant de "problemes de tresoreria". Han generat un alarmisme inexistent. Tots els Clubs tenen deutes. I no passa res si tens uns ingressos potents que ajudin a no augmentar-lo. El Barça ingressa més de 400 milions cada any. Per tant, no hi ha cap perill. El Sala i Martín ja va contestar aquesta mentida i va deixar en evidència l'equip del Rosell. Els mou tan el ressentiment contra l'anterior junta qui fins i tot han canviat el nom de "Barça Atlètic" pel de "Barça B", com en l'època del Núñez. No, no pinta gens bé la cosa.

Bloc: Que tinguem sort
-

dissabte, 17 de juliol de 2010

Xavier Sala-i-Martin continua ignorant la falsa estratègia Rosellista


"Encara que Rosell i Faus m’ataquin personalment, seguiré sense contestar provocacions. Ara bé, qui dubti, que simplement miri els fets: Els Srs Fainé, Botin, Rato i d’altres presidents de bancs acaben de renovar el crèdit sindicat. Realment algú creu que tots ells haurien concedit un crèdit de 155 milions en només 15 dies si la situació econòmica del Barça fos tan catastròfica? Sisplau, siguem una mica seriosos"








-

dijous, 15 de juliol de 2010

Xavier Sala-i-Martin ja var desmuntar la versió de Sandro Rosell i Javier Faus (que ja es va equivocar al 2008)

Javier Faus


Tot i l'estestament en la roda de premsa d'avui del directiu Javier Faus, sobre l'economia de Barça - segons Mundo Deportivo ha arribat a afirmar insistentment que "el club gasta més que ingressa" quan és conegut que cada any ha presentat beneficis!

Aquestes i altres qüestions ja van ser aclarides per l'ex-directiu catedràtic de la Universitat de Columbia i La UPF: Xavier Sala-i-Martin desmunta la versió de Sandro Rosell en les seves declaracions a Rac1, que es corfiment a cada nova interpretació de la nova junta: Hem passat de les tensions de tresoreria al reconèixemnet del retardament en la signatura d'un crèdit ja previst, amb l'argument de canviar el Pla de negoci per voluntat de la Junta de Sandro Rosell amb unes contradiccions evidents i argumentari inversemblant vistes les pròpies declaracionsdel propi Xavier Faus - al febrer del 2008! - recolides per és a dir Mala gestió al Barça, segons Xavier Faus_
-

dimecres, 14 de juliol de 2010

La renovació del Pep Guardiola: 1 any i 3 visions




Pep Guardiola ha firmado ya su nuevo contrato que le unirá al FC Barcelona una temporada más. Su asistente, Tito Vilanova, también ha rubricado el acuerdo con la entidad blaugrana y seguirá siendo la mano derecha del técnico de Santpedor.

Tras la firma del contrato, los protagonistas han posado para una foto junto al escudo del club presente en las instalaciones de la entidad.

La idea de Sandro Rosell era convencer a Guardiola para que el técnico renovara durante todo el período que tiene que durar su mandato presidencial (seis años), pero el técnico siempre ha sido partidario de firmar compromisos cortos.

Así se lo hizo saber el representante del entrenador, Josep Maria Orobitg, al vicepresidente deportivo de la entidad, Josep Maria Bartomeu, desde el primer momento de la negociación.

Al final, el acuerdo se ha firmado por una campaña, cinco días antes de que el equipo inicie la pretemporada. Guardiola había alcanzado en enero pasado un compromiso verbal con Joan Laporta, supeditado a una negociación posterior con el nuevo presidente de la entidad.

En sus dos años al frente del equipo, el Barça ha conquistado siete títulos: dos Ligas, una 'Champions', una Supercopa de España, una Copa del Rey, una Supercopa de Europa y un Mundial de Clubes.




Jordi Badia: Guardiola: ni sis, ni dos més un, un i prou

El president del FC Barcelona, Sandro Rosell, durant la campanya electoral, va dir que volia que Josep Guardiola fos el “Fergusson del Barça”. Després, va aclarir que no es referia a que l’entrenador del primer equip tingués plens poders per fer i desfer en la parcel·la futbolística, com té el tècnic del Manchester United, Rosell volia dir que aspirava a que Guardiola ocupés la banqueta blaugrana durant molts anys, com Fergusson. Per això va dir que li oferiria un contracte de sis anys, per tota la durada del seu mandat com a president. Un cop es van iniciar les negociacions i es van veure quines intencions duia Guardiola, els sis anys van quedar reduïts a dos anys més un d’opcional en funció dels resultats i les ganes d’una i altra parts de renovar. També es va parlar d’un any només més un d’opcional, perquè ha semblat que el nou president i l’actual Junta Directiva volien anar una mica més enllà de l’any a què es va comprometre públicament Josep Guardiola, a començaments d’any, va semblar que una mica forçat pel president Joan Laporta.

Tanmateix, i a falta de la confirmació oficial, sembla que Guardiola renovarà per només una temporada.

Tot plegat, segons les informacions que aquests darrers dies han anat publicant els mitjans més ben informats i fiables, perquè també s’ha escrit que tant la Junta Directiva com l’entrenador volien estalviar-se haver de llegir a la premsa els detalls de les converses i convertir la renovació en un serial. Ho han aconseguit, més o menys.

Trobo que Guardiola fa ben fet de només voler renovar per un any i que és coherent amb el que sempre ha dit i fet i perquè és honest amb el club: hi ha un canvi en el govern de l’entitat, en tots els estaments i, especialment, a l’àrea esportiva i és comprensible que vulgui veure com s’hi entén. Si va bé, ja hi haurà temps per a ampliar el contracte; i si va malament, o no s’hi troba còmode, ell o el president i directius, el club en podrà prescindir i tal vegada farà un any.

I trobo que ningú l’hauria de criticar per aquest motiu. Com també crec que no s’hauria d’interpretar la negativa a renovar per més d’una temporada com un lleig que Guardiola li fa Rosell, perquè no s’hi porta bé o no se n’acaba de refiar. Ho dic, sigui dit de passada, sense gaire convenciment que una i altra cosa no passin. Crec que, passi el que passi, la figura de Guardiola n’hauria de sortir indemne i ningú l’hauria d’utilitzar; ell no s’ha deixat usar per ningú i se li hauria de reconèixer.

No obstant, en aquest club i en aquest país, i en els altres clubs i en els altres països deu succeir tres quarts del mateix, en què no estar amb mi vol dir que estàs contra mi, no alinear-se amb cap bàndol i voler-se mantenir independent significa rebre de totes dues bandes. Anem a veure si aquesta vegada ens l’estalviem.


Daniel Campos: La verdadera historia de Pep Guardiola

La renovación del contrato de Pep Guardiola está cabreando muchísimo a nuestro entrenador, tanto que si no hubiese dado su palabra de que seguía un año más, ahora mismo ya no sería entrenador del Barcelona.

Esta es la verdadera historia de lo vivido por nuestro entrenador hasta el momento, en la primera reunión que tuvieron Rosell y Guardiola después de celebrarse las elecciones a la presidencia del Barça (a la que acudió Vilanova, con una gran sorpresa de Sandro), las palabras de nuestro actual presidente fueron muy bonitas con Pep, nuestro entrenador le dijo que contaba con Chygrynskiy e Ibra, que estaba muy contento con su actitud y rendimiento y que seguro que en esta temporada darían un gran rendimiento (con el de Ibra ya estaba súper satisfecho), Rosell le dijo que sin problema que se darían las altas y las bajas según Guardiola decidiese, nuestro entrenador le pidió como fichaje imprescindible a Cesc Fábregas y un lateral derecho, y si se marchaba Touré también un sustituto para el marfileño, esos eran los únicos tres fichajes que necesitaba.

Hubo reuniones entre Orobitg y Bartomeu para la renovación del contrato de Pep, al principio el club le ofreció seis años de contrato con la posibilidad de decidir cada año su continuidad en el Barça, pero Pep no quiere un contrato tan largo, al final se fue negociando hasta el 2+1 famoso, de todas formas en cualquiera de esos años había un período entre los meses de mayo y junio para poder decidir Guardiola si se quedaba o no.

Vino lo de la venta de Chygrynskiy, al ucraniano decide venderlo Rosell de forma unilateral, se le dice al Pep que aunque él quería su continuidad hay que venderlo por tensiones de tesorería que los jugadores estaban sin cobrar las nóminas, lo que a Pep no le cayó nada bien porque se suponía que era una excusa para pasar por encima de su autoridad, se entera también nuestro entrenador que sin su consentimiento se negocia la venta de Ibrahimovic, que se está negociando con el Manchester City por Robinho más dinero y que incluso con el Milán se contempla la posibilidad de meter en el intercambio a Pato. Guardiola nunca quiso a ninguno de esos dos jugadores porque son problemáticos y podrían alterar la buena convivencia en el vestuario, incluso en el pasado mercado de invierno cuando se pudo obtener la venta o la cesión de Robinho, se consultó con nuestros capitanes y se manifestaron en contra de su fichaje por el Barça.

Una vez enterado Pep de las negociaciones por la venta de Ibra, le dijo al club que se quedaba un año más solo porque le dio la palabra al barcelonismos de que entrenaría esa temporada más, en su contrato que se va a firmar (en teoría) no hay ninguna cláusula de renovación automática, si Pep siguiese habría que renegociar otro desde el punto de partida, porque la intención de Guardiola es que esta sea su última temporada como entrenador blaugrana en esta etapa.

Ahora la directiva lo está presionando para que firme por más años, porque en parte ahora la gente se preguntarán ¿por qué cuando Rosell decía que Guardiola tenía que ser el Ferguson del Barça, sólo firma por una temporada sin cláusula alguna de renovación?, incluso se podría llegar al supuesto caso de que la directiva de Rosell en estas condiciones no quisiese firmar la renovación de Pep, largándole toda la culpa a nuestro actual entrenador.

Y si todo esto se confirma, si Pep solo firma por un año sin ninguna cláusula de renovación, porque el no firmar sería un terremoto auténtico en el barcelonismo del que Rosell sería el único responsable, es que o una de dos o no se conoce a Guardiola o no se quiere que siga como entrenador del Barcelona, Pep puede firmar por un año y seguir siendo entrenador muchos más, como puede firmar por seis y durar solo uno, a Guardiola nadie lo ata con un contrato, Pep es fiel al Barça a más no poder y si al final de temporada piensa que su continuidad no es buena para el club se marcha y sin cobrar un euro de indemnización, nunca Guardiola perjudicará a nuestro Barça, y Pep es así y hace muy bien en serlo, cuando llegue enero, febrero o marzo, nuestro entrenador no sabrá si quiere seguir o no, esta última temporada hizo la promesa de que seguiría por un año por todo el lío que se estaba armando y por el bien del club llegó a esa promesa.

Otro aspecto, es que después de haber ganado todo Guardiola cobrando una miseria de ficha con respecto a sus colegas de otros equipos, ahora la nueva directiva le está regateando su ficha, con los famosos fijos y variables, este tema ya tendría que estar solucionado desde el primer día, tuvo Rosell quince días desde la fecha de las elecciones hasta el 1 de Julio para solucionar la renovación de Guardiola, y era muy fácil, sólo habría que preguntarle a Pep los años por los que quería firmar y por lo que quería ganar y solo por respeto a su persona y por todo lo logrado habría que acceder, el 1 de Julio por la tarde estaría firmado el nuevo contrato y todos felices y contentos, si Pep quería que se quedase Chygrynskiy se quedaba y listo, si Pep quiere a Ibra en el club, se queda y listo, no hay que moverse para nada solo hacer lo que diga Pep, nuestro entrenador sería feliz, seguiríamos ganando muchos títulos y Guardiola seguro que se quedaría entre nosotros muchos años, porque es una persona muy comprometida con los que le muestran cariño, confianza y apoyo hacia su persona.

Con todo esto lo único que se hizo fue provocar la desconfianza y el disgusto de Pep, a lo mejor es lo que Rosell quiere, pero no es lo que queremos la inmensa mayoría de los barcelonistas, y otra pregunta que dejo en el aire ¿qué papel tendrá Zubizarreta, de verdad tendrá un poder de decisión o hará lo que le diga Bartomeu y Rosell? Y ¿Zubizarreta le dirá a Bartomeu o Rosell lo que Pep quiere o Rosell y Bartomeu le dirán a Zubizarreta lo que Pep tiene que hacer?


-

dimarts, 13 de juliol de 2010

Xavier Sala-i-Martin desmunta la versió de Sandro Rosell


L’extresorer del Barça, Xavier Sala i Martín, ha negat que el club s’hagués d’endeutar amb el crèdit que havia de signar l’1 de juliol i ha afegit que no és veritat que la indemnització a Joan Oliver fos de 800.000 euros.

Xavier Sala i Martín, extresorer del Barça, també ha dit que:

  • “A dia 30 de juny hi havia un crèdit sindicat que transformava el crèdit anterior, que va signar Sandro Rosell el 2003, per la mateixa quantitat -150 milions d’euros- i que transformava els avals que havíem signat per pagar els impagats del Núñez, en un crèdit”
  • “Això estava per preparat el dia 30 de juny perquè ho signessin ells el dia 1 de juliol. Si no ho van signar, són ells els que ho han d’explicar”
    “El Barça no s’endeutava. No és veritat que s’ha de demanar un crèdit nou, es transforma el crèdit anterior [d'avals a crèdit]“
  • “És fals. No és veritat que la indemnització [per acomiadament] de Joan Olivé fos de 800.000 euros. El que han comptat aquí són una part de salari, els variables que tenen tots els treballadors del Barça per guanyar títols, els 22 dies que té tothom, les vacances de l’estiu i ja està”
Font: Rac1

Llegui també: La memòria econòmica de la temporada 2009-2010
-

dilluns, 12 de juliol de 2010

La guerra bruta del "Diari Gol" arriba a Messi


Us adjuntem un extracte del l'inversemblant article publicat pel Diari Gol, eina de la guerra bruta informativa del Rosellisme, signada en aquest cas sota el nom de Fabian Ortiz: Naturalment des del Bloc, donem una credibilitat zero a aquest escrit, però ens preocupa que el mitjà més Rosellista, parli del que pensa la Junta sense un desmentiment rotund del president.

La família Messi és motiu d’una certa preocupació

El que semblava un grup homogeni i unit podria no ser-ho tant. L’entorn més
pròxim del crack argentí preocupa a la junta directiva, perquè hi arriben males notícies


La referència comparativa més propera en el temps es diu Diego Maradona, però ningú s’ha atrevit fins avui a posar a Leo Messi al nivell de l’aleshores ‘Pelusa’ en matèria de vida privada.
Qualsevol comparació resultaria odiosa, desagradable i, a més, injusta. Allà on Maradona era un ‘tarambana’ que agradava d’envoltar-se de companyies poc edificants, Messi ha tingut sempre una gran cura a l’hora d’escollir als seus amics, protegit com estava pel seu entorn més pròxim, la seva família. Envoltat del seu pare, Jorge, de la seva mare, Celia Cuccitini, dels seus germans, cosins, nebots i algun amic visitant inhabitual, Messi ha dut fins ara una vida dedicada a divertir-se amb el futbol i a passejar, sortir a comprar o al cinema amb la seva xicota des de fa un parell d’anys, Antonella Rocuzzo, que viu i estudia a Barcelona. I és precisament aquesta relació, entre altres factors, el que ha dividit a la família Messi.
Una part del grup familiar entén que Leo s’ha precipitat a formalitzar la seva relació amb Antonella —qui, malgrat el seu nom i cognom, és argentina—, mentre que l’altra part defensa
la llibertat d’acció i decisió de la ‘Pulga’.

Rumors de casament

Antonella, que passa per ser una noia tan discreta com el propi Leo, s’ha mantingut sempre al marge de la vida pública que envolta al futbolista, i quan ha participat en algun acte relacionat amb l’activitat del Barça o de la selecció argentina ha estat per iniciativa del seu xicot. Aquesta discreció ha disparat tot tipus de rumors, entre ells el d’un suposat imminent casament abans que acabi l’any 2010, extrem no comentat per cap dels interessats.

Mentrestant, la nova directiva que presideix Sandro Rosell disposa d’informació referent a la família Messi que li ha creat certa preocupació. Si Leo ha estat el més gran fins avui i ha seguit una trajectòria sempre ascendent es deu en gran part a l’entorn familiar, una protecció que ara
podria esquerdar-se si no millora la situació interna, que té per una banda al pare Jorge, i per l’altra a una mare preocupada pel seu fill petit. "


Podeu trobar aquest "diari gratuït" en Pdf aquí

-

Cruyff a El Periódico: "No tornaré a ser president d'honor del Barça encara que els socis ho demanin"


Sense alçar la veu però amb molta contundència. Així s'ha expressat avui Johan Cruyff al tranquil reducte d'El Montanyà per deixar clar que no tornarà a acceptar la presidència d'honor del Barça. "No ho faré encara que els socis ho aprovin en l'assemblea de compromissaris. Per a mi s'ha acabat tot", ha assegurat Cruyff, que ha revelat que se sent "tocat en l'orgull" per l'actitud de la junta respecte a la seva persona. "Ni Charlton al Manchester United ni Beckenbauer al Baryern de Munic han hagut de passar pels socis. És el premi honorífic a una trajectòria", ha agregat l'extècnic del dream team.

Cruyff ha desvelat que aquesta setmana va rebre una trucada de Sandro Rosell per parlar d'aquest assumpte. "Crec que va ser dilluns, però ara no sé de què vol parlar, jo ja he deixat de ser un problema. No ho volia ser per a ningú. A més, si volia parlar amb mi d'aquest tema ho va poder fer abans del 15 de juny per evitar tot aquest circ. Ara ja està", ha sentenciat Cruyff, que ha afegit que el dia que va tornar la insígnia "va ser un dels més tristos" de la seva vida. No obstant, ha explicat que també ha sentit l'afecte dels socis, de molts d'ells. "Molts socis i aficionats m'han expressat el seu suport pel carrer. Amb tot això no fa falta passar per l'assemblea".

El contracte de Guardiola

Johan també ha expressat la seva estranyesa pel fet que Pep Guardiola encara no hagi firmat el seu contracte. "És molt estrany, sí, perquè semblava que tothom hi estava d'acord i sembla que no és així". Cruyff ha explicat que no li estranya que el tècnic blaugrana només vulgui firmar per un any. "És el normal. Ja no hi som molts dels que estàvem al seu costat: el president Laporta, Txiki, jo també estava allà al darrere... És normal que només vulgui un anys", ha afirmat.

Sobre Andoni Zubizarreta, nou director esportiu, ha assegurat que no sap si ho pot fer bé o malament. "No he parlat amb ell, així que no puc dir res. Només li desitjo molta sort", ha dit de l'exporter blaugrana, a qui li va donar la baixa després de la final de la Champions a Atenes el 1994.

Cruyff ha assegurat que considera Espanya "favorita" per guanyar la final de demà davant Holanda, "però té una mica més de pressió", ha afegit de l'equip de Vicente del Bosque. Sobre les seves preferències, Johan s'ha mostrat diplomàtic: "Guanyi qui guanyi estaré content", i ha considerat que la clau del partit estarà "en el domini de la pilota i a moure-la molt ràpid".

L'extècnic blaugrana ha assegurat que també ell creu que el futbol li deu un Mundial a Holanda. "Però aquí ningú està per fer regals". Cruyff s'ha desfet en elogis a Del Bosque. "És un senyor en tots els sentits, com es comporta a la banqueta, amb la premsa, amb els jugadors... Sembla que tingui dues mans esquerres". "Espanya sempre ha tingut bons jugadors, però mai un equip. Ara sí, i això és mèrit del seleccionador".

Sobre l'estil de joc de la selecció ha dit que és normal que s'assembli al del Barça. "Hi ha molts jugadors de l'equip de Guardiola, un futbol pel qual molta gent té carinyo. És una mica com la filosofia del 74", ha agregat rememorant la taronja mecànica, de la qual va formar part i que malgrat perdre la final del Mundial davant Alemanya segueix sent recordada com un dels millors equips de tots els temps.

La notícia i un vídeo a elperdiodico.cat
-

divendres, 9 de juliol de 2010

Sandro Rosell i la manifestació de dissabte


El FC Barcelona s’ha adherit a la manifestació de dissabte de resposta a la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l’Estatut de Catalunya i hi estarà representat pels directius Jordi Cardoner, Jordi Moix i Pilar Guinovart. En principi, no hi serà el president Sandro Rosell el qual, aquell cap de setmana, serà a Sud-àfrica per assistir a la final del mundial de futbol. L’anunciada absència de Rosell a la manifestació ha estat criticada. Personalment crec que hi hauria d’anar i que hauria de delegar en el vicepresident esportiu, Josep Maria Bartomeu, la presència al mundial. No obstant, que no hi vagi no em sembla del tot censurable; la seva posició és defensable i tot depèn de quina força dónes a uns arguments i a d’altres. Tant se val. El que em sembla molt positiu és que el FC Barcelona doni suport a la manifestació i que hi hagi representants del club.

Dit això, sí que vull fer un parell de consideracions sobre l’argumentació de Rosell. Ha dit que el FC Barcelona dóna suport a la manifestació perquè la convoca la Generalitat i que sobre la sentència del Constitucional no emet opinió perquè no és advocat.

Trobo que aquests primers dies Rosell actua amb un excés de tacticisme que no el beneficia ni a ell ni al club. Algunes de les decisions que ha pres, la visita al president extremeny d’aquest dilluns i la suspensió de la presidència d’honor de Johan Cruyff, la setmana passada, es justifiquen més per la voluntat de distanciar-se de la presidència de Joan Laporta que no pas per la seva conveniència i sentit institucional. En el cas de la manifestació hi veig aquest mateix desig de distanciament.

Ara: si no fos aquesta la raó, la conclusió seria alarmant. La manifestació la convoca Òmnium Cultural i no pas la Generalitat, però entenc el que Rosell vol dir, que té el suport del govern del país, i em sembla molt correcte. No obstant, jo considero que el president del FC Barcelona ha de tenir criteri propi en les grans qüestions del país i que ha de ser capaç d’expressar-lo amb claredat.



Del Bloc de Jordi Badia

_

Cruyff a l'Sport: "Cuando devolví la insígnia fue un día muy triste"


Johan Cruyff manifestó hoy que gane quien gane la final del Mundial de Sudáfrica él ganará ya que Holanda es su país y "si gana España también porque juegan al fútbol" que a él le gusta


En cuanto a la presidencia de honor del FC Barcelona, a la que renunció tras la llegada a la presidencia del club de Sandro Rosell comentó: "Ha sido un honor de todas formas porque nunca nadie había sido presidente de honor en el Barcelona. He pasado en el club muchos años como jugador, como entrenador y últimamente aunque no me gusta la palabra, como asesor".

"Siempre cuando alguien me necesitaba he estado ahí. Y ellos en agradecimiento (me entregaron) esta insignia. (Cuando la devolví) fue un día muy triste, porque yo estaba orgulloso de esto, ya que a pesar de que he tenido otros reconocimientos como la Llave de Barcelona o la Cruz de Sant Jordi, esto si me hacía ilusión", añadió.

"Nunca he hecho ningún daño al Barcelona, siempre he defendido los intereses del club. El Barça esta siendo un ejemplo en el fútbol y también en labores sociales como en UNICEF y se ha hecho un club muy simpático y jugando al fútbol como Dios manda y por lo tanto yo estaba orgulloso de esto y si me lo quieren quitar no puedo hacer nada y claro que fue un día muy triste", manifestó.

Cruyff negó que se haya beneficiado él o alguien de su familia de algún fichaje de la época de Joan Laporta, anterior presidente del FC Barcelona.

Cruyff en entrevista concedida al programa "El Tirachinas", de la cadena de emisoras Cope, señaló que piensa que lo bueno de esta final es que el campeón será nuevo en la historia.

"Por lo menos tenemos un campeón mundial nuevo. Será un partido emocionante. España en los últimos esta jugando como es costumbre. Y Holanda esta jugando casi por encima de sus posibilidades", indicó.

Cruyff apuntó que "en una final puede pasar cualquier cosa. En una final lo que tienes que hacer es encontrar tu juego" y recordó que Holanda es un país pequeño.

"Es muy difícil que haya un grupo que en todas las líneas sea muy fuerte como pasó en 1974 y en 1978 pero esta selección tiene mucha calidad delante y además calidad diferente. Tiene un medio campo fuerte. Atrás tiene dificultades en crear y todo el mundo de ante mano ya sabía que la parte floja de Holanda era la defensa aunque en el Mundial el equipo se ha conjuntado muy bien y los fallos que podrías tener se han solapado mucho aunque han sacrificado bastante la calidad de juego", resaltó el ex jugador y ex técnico.

Para Cruyff en Holanda destacan, sobre todo, Kuyt, "que resuelve todos los problemas, aguanta el balón, asiste y marca goles" y el portero Stekelenburg "que esta haciendo una labor importante en todo el torneo", dijo.

En cuanto a favoritos, Cruyff precisó: "Si hablas futbolísticamente el favorito tiene que ser España. Hay mucha gente del Barcelona que en los últimos años han ganado muchas cosas en su equipo y es una selección muy fuerte que viene de ganar la Eurocopa pero en una final los más importante es que entre tu juego".

Sobre la labor de Vicente del Bosque destacó que ha hecho "un trabajo muy bueno" porque cada vez que había un problema en el juego todos los cambios que ha realizado "han sido casi perfectos". "Me gusta Vicente del Bosque", resumió.


Informació a l'Sport

_

Un altre Barça



Rosell ha canviat el tarannà institucional del club en una setmana


En una setmana, Sandro Rosell ha deixat clar que la seva presidència no tindrà res a veure amb els set anys anteriors encapçalats per Joan Laporta. Les institucions han rebut amb els braços oberts aquest nou tarannà. Les visites a Montserrat i Extremadura han estat, en aquest sentit, una declaració d'intencions. També l'anunci de no fer declaracions fins al Nadal una vegada acabi amb alguns compromisos assumits anteriorment. O anunciar que la presidència d'honor de Johan Cruyff ha de ser aprovada per l'assemblea de compromisaris perquè Laporta es va empescar una figura honorífica que no existeix als estatuts.

Als primers actes oficials de Rosell al Palau de la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona va quedar clar que les principals institucions polítiques catalanes beneixen el canvi.

El president José Montilla va aprofitar per marcar distàncies entre Rosell i el seu antecessor. "Celebro que el president Rosell digués en el seu discurs de presa de possessió que vol ser el president de tots els socis. I si em permeten la comparació, de la mateixa manera que penso que Catalunya és un país massa plural per ser només d'una força, el barcelonisme és un bé massa preuat també com per permetre's el luxe d'associar-lo en excés a determinats posicionaments extraesportius la qual cosa pot generar incomoditats i recels en una massa social formidable", va dir el president de la Generalitat.

El passat dilluns, en la seva visita al president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, el líder del PSOE extremeny no va amagar que la victòria de Rosell havia estat per a ell "una gran alegria". Segur que Fernández Vara no oblidava la seva enganxada telefònica amb Laporta, quan aquest li va dir fins a deu vegades "imbècil". I Rosell, malgrat que va desvincular el seu viatge amb aquest fet, ha tancat una ferida oberta entre el club i els barcelonistes espanyols.

Tampoc cal passar per alt la visita a l'abadia de Montserrat. El Barça de Laporta era un club decididament laic com ho demostra el fet de no oferir els títols a la patrona de Barcelona, tal i com es feia en anteriors etapes. Encara és aviat per saber si Rosell recuperarà aquesta tradició, però el fet de tenir a Jordi Cardoner, nét de Nicolau Casaus, com a vicepresident social, pot donar algunes pistes de les seves actuacions futures en aquesta matèria.


Article de l'e-noticies.cat

_

dijous, 8 de juliol de 2010

Vicent Sanchís a L'Avui: “Som positius!”


En qualsevol manual d'ús de l'ofici hi ha una norma bàsica que diu: “El periodista no ha de ser mai notícia”. Amén. Aquesta regla d'or de vegades es trenca a contracor. Com ara farà aquest cronista, que ha estat notícia sense voler-ho. I mai més ben dit. Afirmava ahir Sandro Rosell a tot titular al suplement esportiu que encarta cada dia l'AVUI que ell no actua “contra ningú”. I que, en aquesta línia tan harmònica, havia començat l'“auditoria laboral” anunciada en campanya. El concepte d'“auditoria laboral” és nou i, per tant, calia veure en què consistia per poder-lo explicar després a les escoles de negocis. Ara ja ho sabem. Auditoria laboral és, senzillament, purga. Contra l'anterior equip directiu i contra tots els que presumptament hi mantenien alguna relació. La directiva actual del Barça va contra l'anterior. A mi, senyor president, vostè no m'ha auditat. No ha tingut temps. M'ha purgat. Perquè m'ha atribuït amistat o influència amb el senyor Laporta. Com a Cruyff, salvada la distància còsmica. I vagi fent proclames.

Article l'Avui.elpunt.cat

-

Chygrynskiy al Mundo Deportivo : "Voy a demostrar que Sandro Rosell ha cometido un error"


"Dmytro Chygrynskiy, el ex central del Barcelona, ya adaptado, lamenta tener que irse por problemas económicos del club y ha declarado que demostrará al nuevo presidente del club, Sandro Rosell, que "ha cometido un error" con su traspaso.

"Chygry" ha explicado que le daba igual lo que pensaba la gente del club, "sólo me importaba la opinión del Guardiola". El ucraniano aseguró que "Pep le había dicho que era una decisión del presidente porque había problemas de dinero y el Shakhtar me ha comprado por 15 millones, y eso es bastante dinero. Y como no jugué mucho el último año…"

El ucraniano desveló las palabras que el entrenador del Barça le dirigió para comunicarle que debía cambiar de aires: 'Dimitro, tenemos problemas. No he cambiado mis ideas, y sigo creyendo en ti, pero creo que no tienes ninguna posibilidad de quedarte por problemas económicos', le comentó el técnico de Santpedor.

Chygrynskiy se mostró triste por no poder seguir en el Camp Nou después de que el club apostara fuerte por él: "Claro que dos días atrás me sentí triste, porque esperaba hacer la pretemporada con el Barça y pensaba que todo iba a ir bien este año. Guardiola me dijo que estaba seguro que si yo seguía entrenando igual, jugaría. Dependía de mí mismo, no de Pep", matizó.

Aún así, lejos de hundirse, el nuevo jugador del Shakthar ha lanzado un mensaje optimista: "Voy a demostrar mi nivel a todo el mundo. Y también a demostrarle al presidente del Barça que ha cometido un error. ¿Volver al Barça algún día? Ahora todos mis objetivos están en el Shakhtar, y no puedo estar aquí y pensar en algo que está muy lejos. Ahora tengo que pensar en la 'Champions', la liga de Ucrania, y mejorar mi nivel", ha afirmado."

Informacío de Mundo Deportivo

Llegiu també: La memòria econòmica de la temporada 2009-2010


dimecres, 7 de juliol de 2010

Sandro Rosell es fa ara soci d'Òmnium

Rosell signa la seva adhesió a Òmnium al costat de Casals. (Foto: ACN)


El president del Barça reitera el seu suport a la manifestació

El president del FC Barcelona, Sandro Rosell, s'ha fet soci d'Òmnium Cultural després d'entrevistar-se amb la seva presidenta, Muriel Casals. Rosell ha volgut explicitar el suport del club blaugrana a la manifestació de dissabte amb aquest gest.

El president del Barça, que estarà representat a la manifestació pel vicepresident Jordi Cardoner, i els directius Pilar Guinovart i Jordi Moix, ha destacat que el club esgarà sempre al costat de qualsevol acte institucional com la mobilització de dissabte.
-
_

173.701 socis


El nombre de socis creix un 6%

www.fcbarcelona.cat

El FC Barcelona ha tancat la temporada 2009/10 amb un total de 173.701 socis, i això significa un increment superior al 6% respecte a la temporada anterior i que consolida el Barça com el club amb el nombre més gran de socis.

La massa social del FC Barcelona continua creixent any rere any. Fins al 30 de juny del 2010 hi ha hagut un augment de 9.938 socis, una xifra molt superior als 784 de la temporada 2008/09, quan es va tancar l'exercici amb 163.763 membres. El creixement d'enguany ha anat en paral·lel als èxits esportius del primer equip de futbol.
Menys baixes

Aquest increment del 6,06% també s'explica per la disminució dels socis que s’han donat de baixa aquesta temporada 2009/10, una dada que podria estar vinculada al fet que el 2010 ha estat un any electoral. El 13 de juny passat una àmplia majoria dels socis van voler exercir el seu dret a vot, i es va establir un rècord de participació en termes absoluts, amb un total de 57.088 votants.

Distribució per edats

Per edats, el gruix de la massa social blaugrana la formen els socis de categoria sènior, que sumen 135.058 socis, un 77,7% dels 173.701. Els socis més petits, els de la categoria aleví, arriben als 22.002, un 12,7% del total; i els de categoria infantil, amb edats compreses entre els 6 i els 14 anys, són 16.641, un 9,6%.

Rejoveniment dels socis
La temporada 2009/10 es tanca amb 38.643 socis menors de 14 anys, un 19,28% més que la temporada 2008/2009. En aquest sentit, cal destacar que 4.000 de les 9.938 noves altes es corresponen a menors d’un any d'edat. És una xifra més que consolida la tendència, any rere any, del rejoveniment de la massa social del club. Cal recordar que el club ofereix un serveis específics adreçats als socis de categoria aleví i infantil, que s'agrupen dins el programa d’avantatges Creix amb el Barça.

Distribució geogràfica dels socis

Pel que fa a la distribució geogràfica, 64.306 viuen a Barcelona capital, un 37% del total; 86.355 són de la resta de Catalunya, un 49,7%; i el 13,3% restant, 23.040, són de fora de Catalunya. D’aquests 23.040 socis de fora de Catalunya, 12.706 resideixen a l’Estat espanyol i 10.334 ho fan a l’estranger.

Distribució per sexes

Si ens fixem en la distribució per sexes, a 30 de juny del 2010, dels 173.701 socis que té el FC Barcelona, un 76,4% són homes i un 23,6%, dones, uns percentatges similars als de la temporada 2008/09, que era d’un 77% d’homes i un 23% de dones.

___________

El FC Barcelona ha augmentat la seva massa social en 28.819 socis en les últimes cinc temporades. S’ha passat dels 144.882 de la temporada 2005/2006 als 173.701 de la 2009/2010.

Temporada 2005/2006: 144.882 socis
Temporada 2006/2007: 156.366 socis
Temporada 2007/2008: 162.721 socis
Temporada 2008/2009: 163.763 socis
Temporada 2009/2010: 173.701 socis

Font: www.fcbarcelona.cat
-

Entrevista a El club de la mitja nit

dimarts, 6 de juliol de 2010

La memòria econòmica de la temporada 2009-2010


Us podeu baixar el document des del web del Club o clicant la imatge. Sembla que com va passar amb el tema Johan, el president Sandro Rosell ha generat un nou embolic innecessari.
_

Des de Galícia, Daniel Campos, sobre els primes dies de Sandro Rosell: "Esto no pinta nada bien"

Sandro Rosell, a As.com


Los primeros días de la presidencia de Sandro Rosell son bastante preocupantes, este martes se confirmó la noticia de la venta de Chygrynskiy al Shakthar por quince millones de euros y la razón que se aduce es que el Barça tiene dificultades de tesorería, dicen que no hay dinero para pagar los sueldos de los futbolistas y que están solicitando un crédito de ciento cincuenta millones de euros.

Después de escuchar todo esto, Sandro Rosell afirma que se fichará a Cesc por una cantidad razonable (unos cuarenta millones de euros), es increíble poder alarmar tanto de una forma innecesaria, ¿si hay que vender a Chygrynskiy por 15 millones de euros (cuando nos costó 25 millones) para pagar las nóminas, como se va a poder fichar a Cesc por 40 millones de euros?

Desde afuera todo esto parece que se está exagerando, da la impresión de que se quiere decir que Laporta dejó arruinado al Barcelona y que Sandro Rosell será el gran salvador, el acto de este lunes en Extremadura está muy bien, pero no es normal que se visite una comunidad autónoma toda la junta barcelonista como consecuencia del rifi-rafe que tuvo Joan Laporta con el presidente extremeño, porque eso no fue a nivel institucional sino en una relación entre personas. Parece que Sandro Rosell en sus primeros días de presidencia quiere cogerse la revancha con la época pasada y tiene que darse cuenta nuestro presidente que ya no es candidato, que es el presidente de todos los barcelonistas.

No hay justificación alguna en vender a Chygrynskiy por 15 millones cuando costó 25 millones, y menos diciendo que es una venta a la desesperada porque no se puede pagar nada por parte del club, no tiene mucho sentido decir que el club está en la ruina, hacer una operación que ya nos va a dar un pérdida a mayores de diez millones de euros, más otros 150 millones de euros en la solicitud de un crédito. Haciendo público todo esto (que encima es muy exagerado, aunque parece una idea muy premeditada porque se vino diciendo en la campaña electoral por la candidatura de Rosell que estábamos arruinados) se acaba con la buena imagen del club y ahora va a ser más difícil que podamos mantener unas relaciones comerciales normales, ahora el Arsenal (por ejemplo) nos pondrá muchos más problemas para vendernos a Cesc Fábregas.

Estos comienzos no son nada buenos, Pep Guardiola confiaba mucho en Chygrynskiy y ahora no lo tiene, me imagino que estará de acuerdo con su marcha, su venta es ruinosa para el club, porque ahora habrá que fichar otro jugador para su puesto, da la impresión que la actual junta está exagerándolo todo para dejar por los suelos a la etapa de Joan Laporta como presidente y así llegar los actuales gestores como salvadores, si esto es cierto se está haciendo un flaco favor a la institución Fútbol Club Barcelona, los barcelonistas tenemos que estar muy preocupados, cuando todo era tranquilidad ahora todo es inestabilidad y nerviosismo, esperemos que todo llegue a buen puerto, porque no se puede poner en riesgo la fenomenal situación deportiva del club y su imagen ante el mundo entero.






-

Queixes a "El lector opina " de l'Sport

Rosell, avui al Diari Sport. on ha estat entrevistat

La secció de particpació del diari Sport publica avui aquestes dues cartes:

El nuevo organigrama

Ferran Baucells

Qué bien empieza el Sr. Rosell en cuanto a cuadro técnico. Veamos su gran organización: Zubizarreta, que tuvo ya un cargo en el Athletic y seguramente por los éxitos conquistados desapareció de ese club; Narcís Julià, -decía Rosell que debía apoyarse a los ex jugadores, lo que no sabía es que se refería a los de otros equipos: Julià jugo 9 temporadas en el Zaragoza, ninguna en el Barça-; Albert Valentí, ¡qué descubrimiento!, que suerte tiene Rosell, pues si le hubiera renovado el Espanyol, ahora no podría estar aquí; Amor, totalmente de acuerdo, gran persona, buen barcelonista y cesado, creo, injustamente por la anterior junta. Aquí sí se apunta un punto Rosell, en el resto, ya nos explicará el porqué a los socios.


Mal inicio de Sandro Rosell

Jordi Terris/Badalona

Empezamos mal. El nuevo presidente prometió que uno de sus principales objetivos era acabar con los ‘ismos’ y trabajar por la unidad de todos los barcelonistas. No me parece la manera más apropiada de demostrar este compromiso retirando el primer día de su mandato el título de Presidente de Honor a Johan Cruyff, adoptando este tema como cuestión prioritaria, por mucho que esta figura no esté contemplada en los estatutos. Me parecería mucho más ético y coherente haber hablado con él previamente y tomar la decisión en cualquier momento sin tanta prisa y precipitación. No debemos olvidar que el Sr. Johan Cruyff es considerado toda una institución por una gran parte del barcelonismo y fue la persona que no solo introdujo el estilo de juego que nos está dando tantas alegrías y títulos desde hace años, sino que fue el que empezó a cambiar la tendencia victimista de este apreciado club por lo que merece el máximo respeto y consideración. Sr. Rosell, me daba la sensación deque su estilo sería diferente pero veo que vamos por mal camino.


Creieu que l'afició és massa exigent o són errades del president?

-

Sandro Rosell signarà un credit de 150.000.000 €


El Mundo Deportivo recull les següents informacions:

Sandro Rosell asegura que la venta al Dmytro Chygrynskiy al Shakhtar Donetsk por 15 millones es una operación "totalmente necesaria para el club y su tesorería y resolver a corto plazo los números del Barça". Rosell, que ha sido entrevistado en RAC1 ha explicado que los números del FC Barcelona "ya los intuían" y una vez dentro se ha tenido que hacer un esfuerzo "porque debemos tener cash flow para pagar los compromisos del club a corto plazo".

Rosell ha anunciado la política de "austeridad" de su junta directiva. "Hemos encontrado endeudado y con tensiones en tresorería pero nuestro vicepresidente económico está cerrando actuaciones. No hemos encontrado bien el club y esta semana peligraban los sueldos de los futbolistas. No hay nada que no tenga solución, en todo caso", afirma el presidente azulgrana que ha afirmado que "estamos negociando un crédito sindicado de 150 millones de euros. Los bancos saben que planeamos un plan de negocios que fomenta la austeridad y por ello existe la confianza de las entidades bancarias".

La situació ecòmica real del club està disponible al web del club, i avalada per l'anterior Junta i el brillant economista i Catedràtic Xavier Sala-i-Martin, recollint una gestió econòmica que ha convertit el Barça en el Club esprtiu que més ingresoss genera al Món, i que ha liquidat a Hisenda deutes per valor de 57 M€ de l'època Nuñez.

Tot i que el president Sandro Rosell, insistia durant la campanya en que el deute del club era molt gran, ara ens trobem que l'augmentarà, però no s'ha presentat cap document que avali aquesta afirmació de les tensions de tresoreria, en qualsevol cas, sembla que els anterior gestors han deixat un club prou solvent per tal que en plena crisi bancària i de restricció del crèdit, el club pugui endeutar-se en 150.000.0000 €.

No cal entrendre gaire de direcció financera, per sospitar que les afirmacions del president semblen o bé malinterpretades o bé malintecionades. També és possible que la divisió electoralista no tingui únicament intencionalitat cap al passat i ja estigui apuntant al futur. Te por d'un futur candidat l'actual president? Si fos així es donaria la pardoxa que es trobaria amb la mateixa actitud de Joan Laporta cap a la seva persona. Veurem que passa, en qualsevol cas, s'allunyaria massa ràpid del seu "Tots som el Barça" que van votar els socis.


Sandro Rosell a El club de la mitja nit amb Pere Escobar

El president Sandro Rosell, estarà avui amb Pere Escobar en directe, els internautes poden fer les seves preguntes al facebook del programa.




La darrera entrevista a Catalunya Ràdio de Sandro Rosell en plena campanya electoral va deixar un moment que ha donat lloc a un vídeo a internet arran de la informació apareguda a la xarxa i que va ser negada pel llavors candidat, d'un sopar de Rosell amb el que Laporta anomenava els poders fàctics de Catalunya. Us deixem la foto, l'enllaç i el vídeo del que ha esdevingut el controvertit darrer encontre Escobar-Rosell pel sopar en qüestió.





dilluns, 5 de juliol de 2010

"Son Goku" un escrit d'un nou directiu de Sandro Rosell, o el Rei nu ?


"Cuando era pequeño mis padres solían contarme cuentos de Sun Wukong, un simpático personaje de la mitología china docto en artes marciales y algo gamberro. Sun Wukong también era conocido como el Rey Mono y posteriormente inspiró al popular Son Goku. No es mi intención descubrir aquí las habilidades en artes marciales de este personaje mitológico, sino algunas de las lecciones que se pueden aprender de sus aventuras.

Sun Wukong vivía junto a otros monos en la Montaña de Frutas y Flores. Un día decidieron buscar una morada más segura para su comunidad primate y acordaron que aquel que encontrara el mejor lugar sería nombrado líder del grupo.

Los miembros de la comunidad hicieron propuestas, pero todos los lugares eran evidentes a los ojos del depredador. De pronto Sun Wukong gritó: «¡Yo sé el lugar más seguro! ¡El hueco que hay tras la cascada!». Lo cierto es que otros monos habían pensado antes en ese hueco como el lugar más seguro, pero ninguno hubiera sido capaz de dar el «salto» al otro lado, ya que asociaban el fuerte ruido de la cascada con algo peligroso. En el ámbito de la innovación uno de los peores enemigos es asumir algo sin cuestionar el statu quo. En ocasiones, aunque pudiera parecer contradictorio, la opción más segura es arriesgarse. Especialmente en momentos de crisis se requiere de soluciones radicales si queremos obtener resultados, porque los cambios marginales no nos van a sacar del pozo.

Volvamos al amigo primate. Fue nombrado líder su comunidad, pero no contento con convertirse en el Rey Mono, decidió emprender un largo viaje para superarse y mejorar. Gracias a su persistencia logró aprender muchas técnicas que lo convirtieron en un semidios. Sin embargo, con ello perdió la humildad que le ayudó a crecer y cayó en la arrogancia que destruyó todo lo que consiguió. Y por ello, fue castigado por los dioses celestiales, que le condenaron a una larga penitencia. Este es solo el inicio de la leyenda, que es muy recomendable para todos, tanto por las lecciones que uno puede aprender como porque las aventuras relatadas son muy entretenidas."


Font: Didaclee.es . Podeu conèixer més del nou directiu en aquest article del Diari de Girona

-

Sandro Rosell visita el president extremeny Gulliermo Fernàndez Vara i lloa a Johan Cruyff



La visita que havia suscitat una certa controversia per l'enfrontament entre l'ex-president Laporta i el president extremeny, s'ha produit avui i el diari Sport, a més de facilitar la fotografia, explica, entre altres, en aquest article el següent:

"Rosell, que esta tarde se reunirá con las peñas del Barcelona en Extremadura, ha comparado el encuentro con el famoso pan catalán con tomate y jamón, ya que para que salga "mejor", según ha resaltado, debe contar con jamón extremeño."

De tots els polítics que han tingut relació l'anterior junta directiva del Club -incloent el Rei d'Espanya- aquest és l'únic amb el que Laporta ha tingut un enfrontament personal, previ a unes declaracions del president extremeny retreient, les idees polítiques de l'expresident. Ferrnàndez Vara, que ha militat a les Nuevas Generaciones, Alianza Popular i finalment el PSOE, però, mai ha amagat ni deixar de proclamar la seves diferents opcions poltiques.
-
Tornant al Barça i deixant de banda el gest polític dels dos presidents, Sandro Rosell ha afirmat que Johan Cruyff és un símbol del Barcelonisme i com a tal se l'ha de tractar. Deixa oberta, però la reincorporació a la presidència d'honor de l'holandès, a l'assemblea de compromissaris.

Tocs d'antenció: Cruyff i Catalunya , amb primera dama de fons

Marta Pineda, esposa de Sandro Rosell, al centre a una foto amb la família de Cesc Fàbregas a l'Sport.es

Avui han vist la llum dos articles sobre les primeres decisions de Sandro Rosell, com es manifestava a aquesta mateixa crònica en l'apunt "A propòsit d'una nova enquesta a l'Avui-El Punt" la gestió que apunta el nou president amb el futur de Johan Cruyff i un catalanisme més orientat a no ser gaire emprenyador, són el centre del debat.

Sobre les primeres decissions tècniques, es coincideix a atorgar els cent de gràcia amb l'esperança que els resultats siguin els que tots dessitgem, però tal i com s'avisava, Jordi Badia escriu en un article a NacioDigital.cat:

"Aquestes primeres decisions de Rosell
han generat polseguera perquè s’hi veu un afany de revenja i ressentiment impropis d’un president que té com a primera i més gran responsabilitat fomentar la concòrdia i la unitat del barcelonisme. Rosell s’ha trobat la mina que li havia deixat Laporta i en comptes de desactivar-la amb perícia l’ha feta esclatar. Comencem malament."

Respecte a la catalanitat del nou president -objecte de valoració al diari ABC - en Carles Ribera, manifesta en aquest article "Sandro, menys que un club" de l'Avui-Elpunt el següent:

" Però el club que presideix amb tot mereixement el senyor Rosell és molt més que una entitat esportiva. És un referent que per a molts catalans ha representat i representa, a falta d'altres, la màxima expressió de la nostra catalanitat reprimida per Espanya. És aquest component, i no només les innegables aportacions esportives, allò que ha fet gran el Futbol Club Barcelona. Allò que l'ha fet mereixedor del famós eslògan més que un club, que durant dècades ha fet fortuna merescuda. Per això sobta que el president Rosell no sigui al costat del seu poble el dia que el seu poble convoca un acte de reivindicació que ha de fer història. Presidir el Barça és molt més que presidir un club. El Mundial és cada quatre anys, l'Estatut ens l'estem jugant ara i aquí, no a Sud-àfrica."

A l'espera de novetats en la creuada de Sandro Rosell contra els anteriors gestors, Els dubtes raonables sobre els Boixos, i l'afer Ailanto Marketing, LTD; aquestes dues qüestions de les que parlem ja han esclatat. Caldrà estar atents a com es resolen.


diumenge, 4 de juliol de 2010

L'entorn? (I) o l'avís de Perez de Rozas


Emilio Pérez de Rozas


¿Cómo está lo mío, Sandro?


Cuando vi al chófer ‘piador’ de Joan Laporta por allí no le di demasiada importancia. Cuando otro día descubrí que también estaba el guardaespaldas que traicionó al presidente en la mismísima portada de ‘Marca’, me empecé a preocupar. No sé, pensé: “Demasiadas coincidencias”. Días después, en un acto electoral, cuando observé que estaba por allí uno de los directivos de Núñez que mayor vinculación tenía con los llamados ‘morenos’ (amedrentadores de periodistas), me dije para mis adentros: “Esto no me gusta”. Cuando un día bajé a comer a la Boqueria y descubrí a la flor y nata del nuñismo loca de alegría por haber contribuido con centenares de firmas a engordar las cajas de la precandidatura de Sandro Rosell, empecé a preocuparme de verdad. Pero, cuando el pasado lunes, entré en París 123 (sede escogida con enorme originalidad e inteligencia, no solo por el nombre de la calle ¡París! sino también por su gracioso número) y observé con sorpresa que el primero que hacía guardia allí era Domènec García, vi escenificados mis temores, que espero, ansío, sueño, que no sean realidad. Es decir, que rezo por estar equivocado. Es más, no me lo puedo creer y, como no me lo puedo creer, espero que todo lo que yo imagino no sea cierto. Y lo que imagino y me temo es que el nuevo presidente, en su intento de arrollar el día de la presentación de firmas, en su deseo, dicen, de aglutinar a todo el barcelonismo (me cuentan, me juran, que de buena fe, de muy buena fe), ha conversado (nadie habla de pactos ni concesiones, nadie) con muchos de los ‘ismos’ que quiere desterrar, ávidos todos ellos de maltratar a Laporta en su despedida. Es evidente que el diseño de la campaña de Rosell ha sido impecable; sus discursos, inmaculados; sus comparecencias, estudiadas; su proyecto (dado el triunfo arrollador), cautivador; pero creo que hubiese ganado igual presentando 8.000 firmas y sin haber adquirido, me temo, tantas complicidades, a mi juicio innecesarias o que pueden suponer, a la hora de organizar el club, un lastre enorme. Me temo, sí, que hay cola de gente preguntando: “¿Cómo está lo mío, Sandro?”. Y, algo peor, ver a Domènec García por allí, sin bloc de notas, con más pinta de comisario político, de controlador de periodistas (función que cumplió en el nuñismo), sin reminiscencia alguna del excelente periodista que fue, me produjo un cosquilleo desagradable en el estómago. Porque, ahora que se va, me gustaría señalar que la libertad con la que hemos trabajado en la era Laporta, pese a los numerosos incidentes protagonizados por el presidente y las innumerables y ácidas críticas lanzadas contra él, le honra y debería de seguir siendo santo y seña de la presidencia del Barça. He oído a Rosell decir que no tiene deudas con nadie. Le creo y espero que así sea. Es más, sé que será así.

Article de l'Sport del 18 de juny


La crida constructiva de Xavier Sala-i-Martin: "Tots som un! "

Xavier Sala-i-Martin, -al centre- a la boda de dos amics del seu facebook, ahir.

L'ex tresorer de Barça i brillant economista català Xavier Sala-i-Martin (facebook i web) ha fet la següent crida als seus amics del facebook, molt crítics amb Sandro Rosell, per l'afer Cruyff:

" M'agradaria que el meu mur NO es convertis en un centre de critica constant a l'actual directiva del Barça. Nosaltres hem fet una bona feina... però es el torn de la nova directiva. L'oposicio patologica a Laporta no vas ser bona pel club. Això segueix sent cert ara: el Sandro és ara el president i us pregaria que NO utilitzessiu aquest mur de manera destructiva. Tots som un! Visca el Barça i Visca Catalunya Lliure"

Preguntat sobre les qüestions comptables posades en dubte per la nova junta de Sandro Rosell a la roda de premsa de divendres, ha estat contundent: "Nunca opino sobre las sandeces" i reforçant la seva crida ha afirmat "A qualsevol país civilitzat es donen 100 dies de gracia al nou president. Encara que no estiguem d'acord amb algunes de les seves decisions o afirmacions, sisplau siguem civilitzats."

.

A propòsit d'una nova enquesta a l'Avui-El Punt.

Sandro Rosell, ahir a Montserrat (foto i més informació a Sport.es)



Durants el dijous 1 de juliol i divendres 2 de juliol, la nova web que integra les capçaleres dels diaris Avui i El Punt, va realitzar una enquesta als seus lectors on el resultat dels que pensen que la presidència de Rosell serà "mediocre" o bé "dolenta" sumen un 68,6 % contra un 30,4 % que esperen que sigui "bona" o "molt bona".

La mateixa enquesta de TV3 la nit electoral que va copsar amb molt d'encert la victòria de Sandro Rosell, preguntava també sobre la presidència d'honor de Johan Cruyff amb els resultats següents: un 48% dels socis el volien com a President d'honor i un 43% no el volien. I a un 8,8%, els era indiferent. En qualsevol cas, dins el 48 % del socis favorables a Johan Cruyff com a president d'honor, sembla evident per una qüestió merament matemàtica que estan també votants del nostre president, Sandro Rosell. Tots sabem què en pensa el mestre holandès i clicant la imatge podem sentir les seves declaracions.


I, és aquí on sen's mostren les dues qüestions més immediates que el president electe haurà de resoldre durant els cent dies de gràcia que té atorgats després de la seva victòria electoral: Esvaïr les pors dels socis desacomplexadament catalanistes espantants de les lloances dels mitjans de comunicació de Madrid i les del 48 % que donen suport a Johan Cruyff com a president d'honor del F.C Barcelona i que, sens dubte, deuen estar ben sorpresos de l'episodi viscut fins ara. Per si de cas Santi Nolla, del Mundo Deportivo, ja ha proclamat en aquest article "Vuelve el Entorno" la seva posició contrària a Cruyff. És possible que no hagi vist tota l'enquesta de TV3 ? Conexia que un 56,7 % del socis apostaven per la renovació del seu eternament qüestionat Txiqui Beriguistain?
.
No són les úniques qüestions pendents, atès que s'ha de veure com es desenvolupen els assumptes d'Ailanto Marketing LTD, recollits per Jordi Badia al seu Bloc Amb Sal i Pebre, i la seves possibles relacions i pactes amb els Boixos Nois, contraris a Laporta, que semblen que tornen a aparèixer. Però sí són les més immediates i ens donaran una pista de la capacitat del nou president de desactivar conflictes o pel contari de si continua entestat en el foment de la divisió. El temps ens ho dirà.
.

dissabte, 3 de juliol de 2010

Primers dies: Aprofundint la divisió



Els dos primers dies de Sandro Rosell i la seva junta han estat suficients per a constatar que lluny del seu lema electoral "Tots som el Barça" el 39è president, sembla entestat en qüestionar aspectes importants de l'anterior junta directiva: El brillant resultat econòmic, el nomenament de Johan Cruyff com a president d'honor i una permanent cançoneta de manca de transparència, que acompanyada de la seva acció judicial contra Laporta, sembla marcarà una batalla permament contra els anteriors gestors del Club, tot i haver aconseguit el millor Barça de la Història.

Sorprèn també, la rapidesa amb la que ha tancat el partit del Gamper amb el Milà, especialista com és en l'organització professional d'aquesta mena de partits, sobta que no hagi guardat una mica les formes.

En els propers dies, se sabrà si buscava aquesta escena de la imatge amb Johan Cruyff o no, que de moment sembla que l'allunya del seu discurs unitari de campanya tot i que el web del club en el moment de publicar aquesta entrada encara tracta al mite holandès com a President d'Honor.



Johan Cruyff tornant la insignia de president d'honor a les oficicines del Club, clicant la imatge podeu veure el vídeo.

La reacció (a)política del diari madrileny ABC


Mitjançant el nostre facebook (perfil i plana) ens ha arribat la visió del diari ABC de les primeres activitats de Sandro Rosell. Tot i no ser un diari barcelonista, han volgut parar atenció i fan la seva anàlisi de les primeres hores de mandat del nostre president.

Us el reproduïm:


Rosell se propone despolitizar el Barça y pedirá perdón al presidente extremeño.
.
El nuevo presidente del F. C. Barcelona habló en catalán, castellano e inglés en su primer discurso

El nuevo presidente del F.C. Barcelona, Sandro Rosell, ya contaba con que el laportismo convertiría su toma de posesión en un capítulo de los Soprano, pero trató de sacar partido de ello con un discurso que más allá de lo que dice importa por lo que no dice. En medio de una movilización general en defensa del Estatut, Rosell sólo habló de deporte y economía y lo hizo en catalán, castellano e inglés, es decir en el modelo ideal de un nacionalismo práctico, curtido en el puente aéreo. O sea, también en castellano, qué menos; pero además en inglés para que se digiera mejor o el tradicional debate lingüístico catalán.

Como esto puede parecer poca cosa, la agenda de Rosell no deja lugar a dudas. El próximo lunes, tras girar visita al presidente de la Generalitat, José Montilla, y al alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, Rosell viajará a Mérida para ser recibido por el presidente de Extremadura, Guillermo Fernández Vara. Este gesto tiene especial trascendencia, puesto que Vara es (o era, como tantos miles en el resto de España) un seguidor barcelonista que fue tildado de «imbécil» hasta en diez ocasiones por Laporta por escribir en un artículo que no utilizara al Barça como trampolín político.

Sin embargo, no lo tendrá fácil Rosell en su campaña de deslaportización y despolitización de la entidad, entre otras razones porque el club está inmerso en el proceso de recalificación de los terrenos del Miniestadi y porque hasta los gestores del Espanyol son sensibles a las presiones políticas mayoritarias en Cataluña. En ese contexto, Rosell una justificación perfecta para la primera prueba de fuego. Caso de que se requiera una presencia «institucional» del Barça en la manifestación del día 10 sobre el Estatut, él estará en Sudáfrica. Y es más que probable que se requiera como se requiere que Barça y Español hagan la ofrenda de la Diada.
En cuanto a la toma de posesión a lo Soprano, dos asuntos centraron la atención. Los ochocientos mil euros (852.787 para ser exactos) de «baja negociada» que se lleva Joan Oliver, ex director general del club, que anunció que se iba, pero omitió el detalle de explicar que se largaba así de bien pagado merced a la última (o tal vez penúltima) decisión de Laporta como presidente.

Las camisetas falsas

También trascendió, gracias a una información del Mundo Deportivo, que el supuesto regalo a Laporta de la camiseta de los jugadores en el último partido de Liga no era tal. Algún pelota le prometió al presidente las camisetas del último partido, pero los futbolistas decidieron por su cuenta: unos las lanzaron a las gradas, otros las intercambiaron con rivales; algunos se les guardaron y otros, los menos, las entregaron para Laporta. Solución: manchar unas camisetas para que parecieran usadas. El fútbol es finta, burla y engaño. Que se lo digan a Cruyff.


Font: Abc.es